dimecres, 3 de desembre del 2014

Aventura en el planeta horteta





- Aaaaaaaaaa!!!!!!!!!!

Narrador: Un crit ensordidor es va escoltar arreu de l’horta

Mare: Què passa?

Gerard: He vist…he vist…un monstre!
Mare: Un monstre?
Gerard: Sí, sí, tenia els ulls grans, els cabells punxeguts i era…era…de color verd!
Mare:Però Gerard….
Gerard:Que sí de veres, mare…
Mare: I on estava?
Gerard: Eh....doncs...prop del Palau…
Mare: Al Palau? Has anat al Palau? T’he dit moltes vegades que no vull que vages per aquelles hortes abandonades. És perillós!
Gerard: Però…
Mare: Ala, vine a prendre un bon bany per llevar-te tota la runa que portes damunt…
Gerard:Està bé….
Mare: I que siga l’última vegada que vas per aquella zona…
Al dia següent Gerard no podia parar de pensar en el que havia vist el dia anterior.
Mirava per la finestra de sa casa i es preguntava què seria el que va vore, seria una bestiola, un ocell, una planta carnívora….o era de veres un monstre?
De sobte la seua germana Gemma el va traure dels seus pensaments.
Gemma:M’ha contat la mare que ahir vas vore un monstre prop del Palau.
Gerard:Eh….no, sí…..ja no sé…
Gemma:T’ho has inventat!
Gerard: No, no, Gemma, de veres, era verd i tenia uns ulls molt grans….
Gemma:Doncs me l’hauràs d’ensenyar per demostrar-m’ho!
Gerard:Però….
Gemma: Tens por?
Gerard:Eh…no, però la mare ja em va dir que no volia que tornara per allí.
Gemma: Eres un porega, Gerard…
Gerard: No!
Gemma: Sí, sí, eres un porega, eres un porega…
Gerard:Ehhh, no, no, és de veres.
Gemma: Ja, ja…
Gerard: Està bé, vinga…, anem!

Al dia següent Gerard i Marta anaren al lloc de l’aparició del monstre d’amagades.
Gerard tornà al lloc de l’aparició del monstre amb la companyia de la seua germana Marta.
Gerard: Mira! Estava allí!
((Quan aplegaren al vell Palau Gemma es quedà mirant-lo  bocabadada))
Gemma: Guau! Com mola! Com el vas trobar?
Gerard: Investigant, ja saps que sóc un gran detectiu.
Gemma: Sí…ja.
DESCRIPCIÓ DEL PALAU El palau no era un palau com els que ells havien vist a les pel.lis, no, no, era un palau ple de mosaics. (Foto del palau)
De sobte escoltaren una veu que provenia d’un matoll d’herbes.
Princesa Ornella: Hola.
Gemma i Gerard: Hola!
((Els dos germans es quedaren mirant-se estranyant-se))
Gerard:Un moment, Gemma…has vist el mateix que jo….
Gemma:Eh…sí….
Gerard i Gemma:Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Princesa Ornella:No! Per favor, no se n’aneu! No sóc perillosa!
((Gemma i Gerard s’asomaren poc a poc i van veure una xiqueta amb els ulls molt grans i tota plena de matolls al cap))
Princesa Ornella:Sóc la princesa Ornella
Gerard: La princesa Ornella? (apropant-se)
Gemma: Tu una princesa? Però si no portes vestit, ni corona, ni sabates….
Gerard:Un moment! Tu eres el monstre d’ahir!
Princesa Ornella:Sí…vaig intentar explicar-te però com que te n’anares tan ràpid…
Gemma: Ah….i esta és ta casa?
Princesa Ornella: Sí, és el meu Palau de princesa!
Gerard: I vius assoles?
Princesa Ornella : Sí…No…bé, en realitat visc amb les meues plantes i les meues verdures…
Gerard :Com es pot viure amb plantes i verdures?
Gemma : Però no vius amb cap…vull dir…amb cap…ésser humà ?
Princesa Ornella : No..però  no cal. Amb les meues verdures sóc molt feliç !
Gerard : Puag! No m’agraden res les verdures!
Gemma: A mi molt tampoc!
Princesa Ornella: Com no us poden agradar  les verdures? Si són molt divertides!
Gerard:Divertides?
Princesa Ornella: Sí! Vingau per ací, acompanyeu-me!

Els tres es van apropar a una horta que hi havia al costat del Palau.

Princesa Ornella: Ací està la tomaca Paca!
Paca: Hola xiquet i xiqueta!
Gerard: Ehhh…una tomaca que parla…
Princesa Ornella : Clar, totes les tomaques parlen!
Gemma:No, no és de veres.
Paca: Escolta, xiqueta, Totes les verdures tenim vida pròpia no només siguem menjar…per això ens posem molt tristes quan no agradem als nens.
Gemma: Bé, a mi en realitat sí que m’agradeu un poc…
Gerard: Doncs jo…la veritat és que mai he tastada una.
Paca: Com? No ens has tastat mai?
Gerard: Eh…no… És que voràs...formes part d’eixe conjunct malèfic que s’anomena amanida...
Princesa Ornella: Doncs ara seria un bon moment per a fer-ho!
Tomaqueta cherry: Jo vull que em taste a mi, a mi!
Gemma:Ala! Mira! Una tomaqueta “cherry”! Jo també vull tastar-la!
Paca: Vinga pegueu-li un mos molt xicotet cadascú.
Gerard: Mossega tu primer.
Gemma: Val. (Diu Marta posant-se en la posició adequada per pegar el mos) Mmmmm, que bona!
Princesa Ornella: Ara tu, Gerard.
Gerard: Jo…..
Paca: Vinga, ara mateix!!!!
Gerard: Eh…està bé….

Gerard : Mmmm, un moment està bona!
Princesa Ornella: Clar que sí!
Paca: Molt bé, xiquets, amb el seu permís, princesa Ornella, vaig a endreçar algunes cosetes que em falten per hui. La vida de la tomaca Paca és mooolt dura.
Princesa Ornella: Nosaltres se n’anem a conèixer les hortes del voltant.
Tomaca Paca: Molt bé, princesa…Ah, per cert, dis-li al senyor encisam que tinga molta cura…diuen que ens van a tirar insecticides dolents…
Princesa Ornella: Oh no! Jo l’avise….Adèu!
Paca: Adèu, xiquets! (A Gerard) I que sàpigues que no hi ha res millor a l’estiu que una bona amanida fresqueta per sopar.
La tomaca Paca se n’anà rodolant pel planeta horteta…I continuem la història.
Gerard: Herbicides dolents?
Princesa Ornella: Sí, xiquets. Són substàncies per matar als bitxos que es volen menjar les collites però que també són perjudicials per a les plantes i per als humans quan les mengem.
Gemma: I no podien fer-ne uns que no foren tan perjudicials?
Princesa Ornella : Doncs això seria el més sensat! Vinga! Acompanyeu-me a avisar al senyor encisam!
Gerard: Però, Gemma, no podem aplegar molt tard a casa de la mare….
Gemma : Vinga, babau, no et preocupes, estàs amb la teua germana major…
NARRADOR: I així van seguir el seu camí fins que…
Gemma: Mira! Un carxofa!
Carxofa: No! D’això res! No sóc un carxofa!
Gerard: Ah no?
Gemma: I què eres, aleshores?
Carxofa: Sóc una rosa!
Els dos:  Una rosa?
Princesa Ornella: Sí…bé….és una carxo-rosa.
Els dos: Carxo-rosa?
Carxofa : No ! Rosa-carxo ! Més rosa que carxofa, eh!
Gemma: Però si ets tota de color verd !
Carxofa: I què?
Gemma : Doncs que les roses tenen pètals i poden ser de diferents colors.
Carxofa: I per què no podem ser verdes, a vore….
GEmma: Perquè..
Carxofa: Això és un prejudici, un estereotip…
Gerard: Un què?
Gemma: Deixa-ho estar. I a vore, on tens els pètals?
Carxofa: Doncs, ací, que no me’ls veus? (Assenyalant-se a ella mateixa)
Princesa Ornella: Sí, són d’un color verd molt bonic i són molt més resistents que els pètals de les roses i a més no tens espines.
Carxofa: Gràcies princesa Ornella.
Gerard: La veritat és que sí que ets bonica…

Gemma: Sí, ben mirat, tens l’estil de ser una rosa del jardí d’aquest palau!
NARRADOR: De sobte va aparèixer la ceballuerna.

Ceballuerna: Atenció! Atenció! Emergència! Emergència!
Princesa Ornella: Què passa? Què passa?
Gerard: Uf…una ceba…quina olor….
Gemma: SSshhhhh!!!!!! (Li fa un gest a Gerard perquè atenga a la ceballuerna)
Ceballuerna: Les cols han escoltat a uns ésser humans sospitosos de les coses més terribles. Afirmen que van a començar a destruir l’horta per construir edificis de nova edificació i el pitjor de tot…volen destruir el palau!
Princesa Ornella: El meu palau?
Gemma: Això és horrible!
Gerard: No pot ser!
(La carxo flor es posà a plorar desconsoladament)
Ceballuerna: Parlaven d’hectàres, de destrucció, de requalificació, d’expropiació….
(La carxoflor plora encara més desconsoladament)
Carxoflor: Que paraules mé s horribles…
Gerard: Jo no sé ni el que signifiquen…
Princesa Ornella: Que van a destruir l’horta per plenar-la de carreteres i de finques altes!!!
Gerard: Però com és possible? Si destrueixen l.horta on es cultiven les verdures no podrem menjar-ne mai més!
Gemma: Pero no deies que no t.agradaven?
Ceballuerna: Parlen de llocs acristalats anomenats hi-ver-na-cles....
Gerard: Hivernacles?
Princesa Ornella: Sí, són llocs tancats on es cultiven verdures i plantes on la llum entra a través dels cristals i..
Carxofa: Oh no! Tancada dins d’uns cristals! Quin lloc més horrible per a una rosa de jardí com jo…
((La carxoflor torna a llorar encara més fort))
Ceballuerna: I a més el palau!
Princesa Ornella: El palau, el lloc on he crescut…
((De sobte s’escolta una tos molt forta i apareix l’encisam…))
Encisam: (Tosint) Hola! Què és el que passa ací?Quin escàndol! Se us sent per tota l’horta! Un no pot fer la migdiada tranquil o què?
Princesa Ornella: Ho sentim senyor encisam…
Ceballuerna: És que estem en estat d’emergència hortolana! Volen destruir-nos! Aniquilar l’horta!
Encisam: Però si tu creixes baix de terra, com ho has escoltat?
Ceballuerna: M’ho han dit les meues amigues les cols, que se n’assabenten de tot!!!
Encisam: És de veres que hi ha ésser humans que tenen intencions però(Sense parar de tosir) Uf, perdó però es que m’han fumigat i…ai estos éssers humans…
Gemma: Es de veres, la tomaca Paca ens havia dit que t.avisarem però amb tant d.embolic!
Princesa Ornella: Oh! Açò és un desastre...que anem a fer?
Narrador: La princesa Ornella comença a plorar, la carxo rosa també, la ceballuerna també i con que les seues llàgrimes fan plorar a les persones, veritat xiquets, que quan es talla ceba un no por fer altra cosa que plorar? Doncs a Gemma i a Gerard començaren tambė a caure.li les llàgrimes per les galtes. Però de sobte, quan la nostra història hortolana s.havia convertit en una vall de llàgrimes, sabeu què va passar? Va començar a...ploure...a vore com es fa el so de la pluja? Mes fort!!!!
Carxofa: Que bé! Així estaré més neta!
Ceballuerna: I jo faré millor olor!
Encisam: I mireu, a mi se m.està anant tot l.herbicida!
Princesa Ornella: Que bé! Anem xiquets cap al palau!
Gemma: Adèu senyor encisam! Adèu ceballuerna! Adèu carxo....rosa vull dir...
Gerard: Adèuuuu!!!! (A la carxofa) I que sàpigues que ets tan bonica o més que qualsevol rosa!
Carxofa: Ai! Gràcies!
NARRADOR: I així els xiquets aplegaren de nou al palau.
Princesa Ornella: En fi, supose que hauré de buscar un altra casa...
Gemma: Un moment,  nosaltres et podem ajudar…
Princesa Ornella: Però com? Si sigueu només xiquets…
Gerard: Ens queixarem a l.alcaldesa del poble!
Gemma: Sí, escriure'm una carta per dir.li  que no pot deixar que enderroquen el palau!
Gerard: Ni poden destruir l.horta!
Gemma: Sí, els xiquets tenim molt a dir sobre el món en el que vivim!
Princesa Ornella: De veres?
 Gerard i Gemma: Claaar!
Princesa Ornella: Moltes gràcies, la veritat és que l’horta i el palau és un dels llocs més bonics que tenim a la nostra terra.
Gemma: Per això! I a més crearem una cançò per cantar-la tots els xiquets del poble!
Princesa Ornella: I com será?
CANÇÒ FINAL

El planeta fruiteta



ESCENA I

Això era i no era un nen que dormia plàcidament (soroll de zzzzzz!). De sobte un objecte volador no identificat se li caigué al cap
CARLES: Ai!
El nen es despertà molt asustat. No sabia què havia passat. Mirà per la finestra i en veure que encara de nit es tornà a gitar i seguí dormint.
De sobte aparegué l’ objecte volador no identificat.
MANGRANACIÈRNAGA: Hola!  (Al públic) Sabeu qui sóc? (Contestació) No, no sóc un mangrana. Sóc la mangranacièrnaga!, sabeu per què? Per què brille en la foscor. (Al nen) Desperta’t! Despeeeerta’t!
CARLES: Ai mare! No vull despertar-me per anar al cole. Encara és de nit.
MANGRANCIÈRNAGA: Despeeeertat que no sóc la mare!
((El nen obri els ulls i es queda mirant-la))
CARLES: I tu qui eres?
MANGRANACIÈRNAGA: Sóc la mangranacièrnaga.
CARLES: Ah…i què fas ací?
MANGRANACIÈRNAGA: Estic ací perquè te’n vingues amb mi al planeta fruiteta.
CARLES: Al planeta Fruiteta?
MANGRANACIÈRNAGA: Sí. Necessitem la teua ajuda, el planeta està en perill perquè cada vegada menys xiquets volen menjar fruita!
CARLES: Però…i jo què puc fer?
MANGRANACIÈRNAGA: Només un xiquet valent com tu pot evitar que desaparega!
CARLES: Però….
MANGRANACIÈRNAGA: M’han dit que tu eres un superheroi….
CARLES: Eh, doncs, sí…
MANGRANACIERNAGA: Aleshores has de vindre ja al planeta fruiteta!
CARLES: I com puc aplegar fins allí?
MANGRANACIÈRNAGA: Alçat del llit, pega una volta I digues “Al planeta fruiteta”!
((El nen ho fa i diuen els dos junts “Al planeta fruiteta!”))
(ES PODEN INVENTAR UNA CONTRASENYA)


ESCENA II

     BALLAMADUIXA: Hola!
CARLES: Hola! Qui eres?
BALLAMADUIXA: I tu? Qui eres?
CARLES: Jo sóc…
BALLAMADUIXA: Jo sóc la ballamaduixa.
CARLES: La ballamaduixa?
BALLAMADUIXA: Sí, m’anomene així perquè m’encanta ballaaar!
CARLES: Però si sols eres una maduixa…
BALLAMADUIXA: I tu qui eres?
CARLES: Sóc un nen que ve a salvar el teu planeta..
((La ballamaduixa comença a riure sorollosament))
BALLAMADUIXA: Com va a salvar un nen un planeta?
CARLES: No sé. La magranacièrnaga…
BALLAMADUIXA: Mira! Per allí ve les meues amigues les cireres! Juas! Ara quan li ho conte!
CIRERES: (Venen plorant) Buaaahhhh!
BALLAMADUIXA: Què us passa?
CIRERES:Que estem molt tristes perquè els nens ja no ens volen provar….-diu la cirera.
BALLAMADUIXA: Que desconsiderats!
CIRERES: A tu tampoc, ballamaduixa.
BALLAMADUIXA: Com? Això no és possible! Amb el ritme que tinc ballant a la boca dels nens.
CIRERES: Prefereixen menjar llepolies…
BALLAMADUIXA: Puag! Imitacions barates!
((Les cireres tornen a plorar i la ballamaduixa també))
CARLES: Un moment, a mi sí que m’agradeu…….
CIRERES: De veres?
CARLES: Sí, de veres. Vinga doneu-me un mosset.
El nen es menja una maduixa.
CARLES: Mmmm! Que bona!
El nen es menja una cirera.
CARLES: Mmmm! Que bona! Ai, teniu un pinyol que fa cusquerelles a la boca.
((El nen riu fort però quan acaba de riure ja no estan les fruites))
CARLES: Ballamaduixes? Cireres?
MITJAPLATALLUNA: No les crides. Se n’han anat.
CARLES: Ah, val…Un moment, i tu qui eres?
MITJAPLATALLUNA:Sóc la lluna, què no em veus?
CARLES: La lluna? Però si eres un plàtan.
MITJAPLATALLUNA:Un plàtan no! Sóc la mitja platalluna?
CARLES: La mitja platalluna???
MELÓ D’ALGER:Sí. Alguna cosa a dir?
CARLES: No, no….I tu qui eres?
MELÓ D’ALGER: Jo sóc el meló sol d’Alger…
CARLES: El meló sol d’Alger?
El narrador ix a escena.
-          Xiquets i xiquetes, per què penseu que el meló d’Alger és el sol? Per què es quadrat o redó? (Pregunta similar)
-          I el plàtan? Quina forma té? Molt bé, xiquets i xiquetes, seguim aleshores amb el conte.
MELÓ D’ALGER: I tu què fas ací?
CARLES: Doncs…no ho sé…
MITJAPLATALLUNA:Nosaltres sí que ho sabem.
CARLES: Ah sí?
MITJAPLATALLUNA: Sí. Has vingut a salvar el nostre planeta Fruiteta.
CARLES: Sí, és de veres…però no sé com…
MELÓ D’ALGER: Doncs sí que estem apanyats!- diu el meló d’Alger.
MITJAPLATALLUNA: Tu eres el superheroi que havia de vindre a salvar-nos?
CARLES:Ja…
MITJAPLATALLUNA:Escolta, a tu què t’agrada més el sol o la lluna?- diu la mitja platalluna.
CARLES:Doncs…el sol m’agrada perquè ens calfa quan fa fred però de nit és molt bonic vore la lluna…mmmm
MELÓ D’ALGER:Veus? Els dos podem agradar, no té perquè elegir
MITJAPLATALLUNA:I que t’agrada més, el meló o el plàtan?- diu la mitja platalluna.
CARLES: Doncs…el plàtan està molt dolcet però el meló d’Alger està molt fresquet, sobretot en estiu….Ah i el de tot l’any també està molt dolcet.
MITAleshores?
CARLES: Mmmmmm
MELÓ D’ALGER: Veus com no cal comparar?
CARLES: I també m’agraden els albercocs i els préssecs.
ELS DOS: Els albercocs I els préssecs?- diuen els dos alhora.
CARLES: Eh…sí.
MITJAPLATALLUNA: Mira, el que podem fer és que ens proves als dos, un tros de meló i un altre de plátan.
MELÓ D’ALGER: Sí, ahí hi ha un tros de cada.
MITJAPLATALLUNA: Com que t’agradem els dos per igual posa-te’ls els dos a la boca alhora!
((El nen es posa els dos trossos alhora a la boca))
-          Mmmmm! Que bons!
((Quan obri els ulls, després de menjar-se’ls, han desaparegut.))
CARLES: Sol meló d’Alger? Mitja platalluna?
PERA: Ahí està!- diu una pera que de sobte apareix per un costat.
POMA:És ell?- diu una poma.
PERA: Sí, segur. No se’m lleva del cap!
CARLES: Jo? Què he fet?
PERA: Tu ahir no et vas voler menjar un tros meu per després de sopar!- diu la pera.
CARLES: Ja, però…
POMA:Ni tampoc un tros meu! La teua mare et va donar a elegir entre un tros meu o un d’ella i res de res.
PERA: Vas preferir menjar-te un iogur!
CARLES:ÉS de veres, però el iogur era de fruites!
PERA:I què? A més li vas dir a ta mare que erem unes avorrides!
POMA: Doncs, saps què? Anem a demostrar-te que d’això res, que siguem unes fruites molt divertides!
PERA:Mira, amb nosaltres es poden fer malabarismes, Piruetes, podem convertir-nos en arracades, sabem cantar, ballar.
(Allargar este tros tot el possible)
CARLES: Vinga….doncs, doneu-me un tros de cadascuna.
PERA:Ah, no, ara no…diu la pera.
POMA: Vinga, dona, el perdonem…
PERA: Abans ha de dir que les pomes i les peres no som fruites avorrides!
CARLES: Està bé, sou unes fruites molt divertides!
LES DOS: Bé!!!!!!!!!
El nen prova el tros de les dos fruites.
CARLES: Però no se n’aneu!
POMA: Per què se n’hem d’anar?
CARLES: Perquè abans…..jo no tanque els ulls per si de cas.
((De sobte li cau de nou la mangrana al cap))
CARLES: Ai!
La pera i la poma se’n van.

CARLES: Què ha sigut això? (Mira al seu voltant) Vaja, ja se n’han anat.
Sempre em passa igual……I ara què faig? Estic sol, no sé on estic i el pitjor de tot és que no he salvat al planeta fruiteta de res….no sóc un vertader superheroi……..
MANGRANA: Estàs molt equivocat. Gràcies a tu els nens menjaran més fruita a partir d’ara.
CARLES: Ah sí?
MANGRANA: Clar. Mira, els has contat  a tots les diferents fruites que hi ha i tan de bones com estan.
El nen mira al públic.
CARLES: És de veres! Aleshores sóc un superheroi de veres?
MANGRANA: Clar que sí!
CARLES: Béeeeeeee……..


diumenge, 23 de novembre del 2014

Camps semàntic de les parts del cos

Cap, mà, orelles, ulls, peus, boca, coll, nas, cama, braços, dents, llengua, llavis, colze, melic, cervell, genollls, dits, ungles, cul, cabell, pestanyes galtes, celles, esquena, panxa, turmells, parpelles, estómac, galta, malucs, monyica, colze.

dilluns, 10 de novembre del 2014

Camp semàntic: Peces de roba
samarreta, sabatilles, sabates de tacó, pantalons, barret, calçons, calces, jaqueta, abric, impermeable, camisó, xàndall, pijama, batí, tratge, vestit, motxilla, bossa, dessuaora, arracades, anell, falda, guants, braçalet, rellotge, ventall, colgant, cinturó, túnica, camisa, xancles, botes, ulleres de sol, xalec, polsera, bufanda, corbata,mitjons, texans, mitges, banyador, brusa,

divendres, 17 d’octubre del 2014

Camp semàntic de la ciutat

Semàfor
Finca
Cotxes
Vianants
Arbre
Tanca publicitària
Pas de vianants
Comerços
Museus
Fanal
Vorera
Cantó
Atzucac
Claveguera
Banc
Parc

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Camp semàntic dels aliments (II)



CARN

-Conill
-Porc
-Bou
-Cavall
-Vedella
-Llonganissa
 -Pollastre
-Corder
-Titot
-Petxuga de pollastre
-Botifarra
-Pernil
-Xistorra
-Hamburguesa
-Ànec

PEIX

- Salmó
- Gamba
- Llangostí
- Tonyina
- Carranc
- Lluç,
- Truita
- Clòtxines
- Tauró
- Polp
- Calamar.
- Llenguado
- Llobarro