El planeta fruiteta

ESCENA I

Això era i no era un nen que dormia plàcidament (soroll de zzzzzz!). De sobte un objecte volador no identificat se li caigué al cap

CARLES: Ai!

El nen es despertà molt asustat. No sabia què havia passat. Mirà per la finestra i en veure que encara de nit es tornà a gitar i seguí dormint.

De sobte aparegué l’ objecte volador no identificat.

MANGRANACIÈRNAGA: Hola!  (Al públic) Sabeu qui sóc? (Contestació) No, no sóc un mangrana. Sóc la mangranacièrnaga!, sabeu per què? Per què brille en la foscor. (Al nen) Desperta’t! Despeeeerta’t!

CARLES: Ai mare! No vull despertar-me per anar al cole. Encara és de nit.

MANGRANCIÈRNAGA: Despeeeertat que no sóc la mare!

((El nen obri els ulls i es queda mirant-la))

CARLES: I tu qui eres?

MANGRANACIÈRNAGA: Sóc la mangranacièrnaga.

CARLES: Ah…i què fas ací?

MANGRANACIÈRNAGA: Estic ací perquè te’n vingues amb mi al planeta fruiteta.

CARLES: Al planeta Fruiteta?

MANGRANACIÈRNAGA: Sí. Necessitem la teua ajuda, el planeta està en perill perquè cada vegada menys xiquets volen menjar fruita!

CARLES: Però…i jo què puc fer?

MANGRANACIÈRNAGA: Només un xiquet valent com tu pot evitar que desaparega!

CARLES: Però….

MANGRANACIÈRNAGA: M’han dit que tu eres un superheroi….

CARLES: Eh, doncs, sí…

MANGRANACIERNAGA: Aleshores has de vindre ja al planeta fruiteta!

CARLES: I com puc aplegar fins allí?

MANGRANACIÈRNAGA: Alçat del llit, pega una volta I digues “Al planeta fruiteta”!

((El nen ho fa i diuen els dos junts “Al planeta fruiteta!”))

(ES PODEN INVENTAR UNA CONTRASENYA)

ESCENA II

     BALLAMADUIXA: Hola!

CARLES: Hola! Qui eres?

BALLAMADUIXA: I tu? Qui eres?

CARLES: Jo sóc…

BALLAMADUIXA: Jo sóc la ballamaduixa.

CARLES: La ballamaduixa?

BALLAMADUIXA: Sí, m’anomene així perquè m’encanta ballaaar!

CARLES: Però si sols eres una maduixa…

BALLAMADUIXA: I tu qui eres?

CARLES: Sóc un nen que ve a salvar el teu planeta..

((La ballamaduixa comença a riure sorollosament))

BALLAMADUIXA: Com va a salvar un nen un planeta?

CARLES: No sé. La magranacièrnaga…

BALLAMADUIXA: Mira! Per allí ve les meues amigues les cireres! Juas! Ara quan li ho conte!

CIRERES: (Venen plorant) Buaaahhhh!

BALLAMADUIXA: Què us passa?

CIRERES:Que estem molt tristes perquè els nens ja no ens volen provar….-diu la cirera.

BALLAMADUIXA: Que desconsiderats!

CIRERES: A tu tampoc, ballamaduixa.

BALLAMADUIXA: Com? Això no és possible! Amb el ritme que tinc ballant a la boca dels nens.

CIRERES: Prefereixen menjar llepolies…

BALLAMADUIXA: Puag! Imitacions barates!

((Les cireres tornen a plorar i la ballamaduixa també))

CARLES: Un moment, a mi sí que m’agradeu…….

CIRERES: De veres?

CARLES: Sí, de veres. Vinga doneu-me un mosset.

El nen es menja una maduixa.

CARLES: Mmmm! Que bona!

El nen es menja una cirera.

CARLES: Mmmm! Que bona! Ai, teniu un pinyol que fa cusquerelles a la boca.

((El nen riu fort però quan acaba de riure ja no estan les fruites))

CARLES: Ballamaduixes? Cireres?

MITJAPLATALLUNA: No les crides. Se n’han anat.

CARLES: Ah, val…Un moment, i tu qui eres?

MITJAPLATALLUNA:Sóc la lluna, què no em veus?

CARLES: La lluna? Però si eres un plàtan.

MITJAPLATALLUNA:Un plàtan no! Sóc la mitja platalluna?

CARLES: La mitja platalluna???

MELÓ D’ALGER:Sí. Alguna cosa a dir?

CARLES: No, no….I tu qui eres?

MELÓ D’ALGER: Jo sóc el meló sol d’Alger…

CARLES: El meló sol d’Alger?

El narrador ix a escena.

-          Xiquets i xiquetes, per què penseu que el meló d’Alger és el sol? Per què es quadrat o redó? (Pregunta similar)

-          I el plàtan? Quina forma té? Molt bé, xiquets i xiquetes, seguim aleshores amb el conte.

MELÓ D’ALGER: I tu què fas ací?

CARLES: Doncs…no ho sé…

MITJAPLATALLUNA:Nosaltres sí que ho sabem.

CARLES: Ah sí?

MITJAPLATALLUNA: Sí. Has vingut a salvar el nostre planeta Fruiteta.

CARLES: Sí, és de veres…però no sé com…

MELÓ D’ALGER: Doncs sí que estem apanyats!- diu el meló d’Alger.

MITJAPLATALLUNA: Tu eres el superheroi que havia de vindre a salvar-nos?

CARLES:Ja…

MITJAPLATALLUNA:Escolta, a tu què t’agrada més el sol o la lluna?- diu la mitja platalluna.

CARLES:Doncs…el sol m’agrada perquè ens calfa quan fa fred però de nit és molt bonic vore la lluna…mmmm

MELÓ D’ALGER:Veus? Els dos podem agradar, no té perquè elegir

MITJAPLATALLUNA:I que t’agrada més, el meló o el plàtan?- diu la mitja platalluna.

CARLES: Doncs…el plàtan està molt dolcet però el meló d’Alger està molt fresquet, sobretot en estiu….Ah i el de tot l’any també està molt dolcet.

MITAleshores?

CARLES: Mmmmmm

MELÓ D’ALGER: Veus com no cal comparar?

CARLES: I també m’agraden els albercocs i els préssecs.

ELS DOS: Els albercocs I els préssecs?- diuen els dos alhora.

CARLES: Eh…sí.

MITJAPLATALLUNA: Mira, el que podem fer és que ens proves als dos, un tros de meló i un altre de plátan.

MELÓ D’ALGER: Sí, ahí hi ha un tros de cada.

MITJAPLATALLUNA: Com que t’agradem els dos per igual posa-te’ls els dos a la boca alhora!

((El nen es posa els dos trossos alhora a la boca))

-          Mmmmm! Que bons!

((Quan obri els ulls, després de menjar-se’ls, han desaparegut.))

CARLES: Sol meló d’Alger? Mitja platalluna?

PERA: Ahí està!- diu una pera que de sobte apareix per un costat.

POMA:És ell?- diu una poma.

PERA: Sí, segur. No se’m lleva del cap!

CARLES: Jo? Què he fet?

PERA: Tu ahir no et vas voler menjar un tros meu per després de sopar!- diu la pera.

CARLES: Ja, però…

POMA:Ni tampoc un tros meu! La teua mare et va donar a elegir entre un tros meu o un d’ella i res de res.

PERA: Vas preferir menjar-te un iogur!

CARLES:ÉS de veres, però el iogur era de fruites!

PERA:I què? A més li vas dir a ta mare que erem unes avorrides!

POMA: Doncs, saps què? Anem a demostrar-te que d’això res, que siguem unes fruites molt divertides!

PERA:Mira, amb nosaltres es poden fer malabarismes, Piruetes, podem convertir-nos en arracades, sabem cantar, ballar.

(Allargar este tros tot el possible)

CARLES: Vinga….doncs, doneu-me un tros de cadascuna.

PERA:Ah, no, ara no…diu la pera.

POMA: Vinga, dona, el perdonem…

PERA: Abans ha de dir que les pomes i les peres no som fruites avorrides!

CARLES: Està bé, sou unes fruites molt divertides!

LES DOS: Bé!!!!!!!!!

El nen prova el tros de les dos fruites.

CARLES: Però no se n’aneu!

POMA: Per què se n’hem d’anar?

CARLES: Perquè abans…..jo no tanque els ulls per si de cas.

((De sobte li cau de nou la mangrana al cap))

CARLES: Ai!

La pera i la poma se’n van.

CARLES: Què ha sigut això? (Mira al seu voltant) Vaja, ja se n’han anat.

Sempre em passa igual……I ara què faig? Estic sol, no sé on estic i el pitjor de tot és que no he salvat al planeta fruiteta de res….no sóc un vertader superheroi……..

MANGRANA: Estàs molt equivocat. Gràcies a tu els nens menjaran més fruita a partir d’ara.

CARLES: Ah sí?

MANGRANA: Clar. Mira, els has contat  a tots les diferents fruites que hi ha i tan de bones com estan.

El nen mira al públic.

CARLES: És de veres! Aleshores sóc un superheroi de veres?

MANGRANA: Clar que sí!

CARLES: Béeeeeeee……..