Aventura en el planeta horteta

- Aaaaaaaaaa!!!!!!!!!!

Narrador: Un crit ensordidor es va escoltar arreu de l’horta

Mare: Què passa?

Gerard: He vist…he vist…un monstre!

Mare: Un monstre?

Gerard: Sí, sí, tenia els ulls grans, els cabells punxeguts i era…era…de color verd!

Mare:Però Gerard….

Gerard:Que sí de veres, mare…

Mare: I on estava?

Gerard: Eh....doncs...prop del Palau…

Mare: Al Palau? Has anat al Palau? T’he dit moltes vegades que no vull que vages per aquelles hortes abandonades. És perillós!

Gerard: Però…

Mare: Ala, vine a prendre un bon bany per llevar-te tota la runa que portes damunt…

Gerard:Està bé….

Mare: I que siga l’última vegada que vas per aquella zona…

Al dia següent Gerard no podia parar de pensar en el que havia vist el dia anterior.

Mirava per la finestra de sa casa i es preguntava què seria el que va vore, seria una bestiola, un ocell, una planta carnívora….o era de veres un monstre?

De sobte la seua germana Gemma el va traure dels seus pensaments.

Gemma:M’ha contat la mare que ahir vas vore un monstre prop del Palau.

Gerard:Eh….no, sí…..ja no sé…

Gemma:T’ho has inventat!

Gerard: No, no, Gemma, de veres, era verd i tenia uns ulls molt grans….

Gemma:Doncs me l’hauràs d’ensenyar per demostrar-m’ho!

Gerard:Però….

Gemma: Tens por?

Gerard:Eh…no, però la mare ja em va dir que no volia que tornara per allí.

Gemma: Eres un porega, Gerard…

Gerard: No!

Gemma: Sí, sí, eres un porega, eres un porega…

Gerard:Ehhh, no, no, és de veres.

Gemma: Ja, ja…

Gerard: Està bé, vinga…, anem!

Al dia següent Gerard i Marta anaren al lloc de l’aparició del monstre d’amagades.

Gerard tornà al lloc de l’aparició del monstre amb la companyia de la seua germana Marta.

Gerard: Mira! Estava allí!

((Quan aplegaren al vell Palau Gemma es quedà mirant-lo  bocabadada))

Gemma: Guau! Com mola! Com el vas trobar?

Gerard: Investigant, ja saps que sóc un gran detectiu.

Gemma: Sí…ja.

DESCRIPCIÓ DEL PALAU El palau no era un palau com els que ells havien vist a les pel.lis, no, no, era un palau ple de mosaics. (Foto del palau)

De sobte escoltaren una veu que provenia d’un matoll d’herbes.

Princesa Ornella: Hola.

Gemma i Gerard: Hola!

((Els dos germans es quedaren mirant-se estranyant-se))

Gerard:Un moment, Gemma…has vist el mateix que jo….

Gemma:Eh…sí….

Gerard i Gemma:Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Princesa Ornella:No! Per favor, no se n’aneu! No sóc perillosa!

((Gemma i Gerard s’asomaren poc a poc i van veure una xiqueta amb els ulls molt grans i tota plena de matolls al cap))

Princesa Ornella:Sóc la princesa Ornella

Gerard: La princesa Ornella? (apropant-se)

Gemma: Tu una princesa? Però si no portes vestit, ni corona, ni sabates….

Gerard:Un moment! Tu eres el monstre d’ahir!

Princesa Ornella:Sí…vaig intentar explicar-te però com que te n’anares tan ràpid…

Gemma: Ah….i esta és ta casa?

Princesa Ornella: Sí, és el meu Palau de princesa!

Gerard: I vius assoles?

Princesa Ornella : Sí…No…bé, en realitat visc amb les meues plantes i les meues verdures…

Gerard :Com es pot viure amb plantes i verdures?

Gemma : Però no vius amb cap…vull dir…amb cap…ésser humà ?

Princesa Ornella : No..però  no cal. Amb les meues verdures sóc molt feliç !

Gerard : Puag! No m’agraden res les verdures!

Gemma: A mi molt tampoc!

Princesa Ornella: Com no us poden agradar  les verdures? Si són molt divertides!

Gerard:Divertides?

Princesa Ornella: Sí! Vingau per ací, acompanyeu-me!

Els tres es van apropar a una horta que hi havia al costat del Palau.

Princesa Ornella: Ací està la tomaca Paca!

Paca: Hola xiquet i xiqueta!

Gerard: Ehhh…una tomaca que parla…

Princesa Ornella : Clar, totes les tomaques parlen!

Gemma:No, no és de veres.

Paca: Escolta, xiqueta, Totes les verdures tenim vida pròpia no només siguem menjar…per això ens posem molt tristes quan no agradem als nens.

Gemma: Bé, a mi en realitat sí que m’agradeu un poc…

Gerard: Doncs jo…la veritat és que mai he tastada una.

Paca: Com? No ens has tastat mai?

Gerard: Eh…no… És que voràs...formes part d’eixe conjunct malèfic que s’anomena amanida...

Princesa Ornella: Doncs ara seria un bon moment per a fer-ho!

Tomaqueta cherry: Jo vull que em taste a mi, a mi!

Gemma:Ala! Mira! Una tomaqueta “cherry”! Jo també vull tastar-la!

Paca: Vinga pegueu-li un mos molt xicotet cadascú.

Gerard: Mossega tu primer.

Gemma: Val. (Diu Marta posant-se en la posició adequada per pegar el mos) Mmmmm, que bona!

Princesa Ornella: Ara tu, Gerard.

Gerard: Jo…..

Paca: Vinga, ara mateix!!!!

Gerard: Eh…està bé….

Gerard : Mmmm, un moment està bona!

Princesa Ornella: Clar que sí!

Paca: Molt bé, xiquets, amb el seu permís, princesa Ornella, vaig a endreçar algunes cosetes que em falten per hui. La vida de la tomaca Paca és mooolt dura.

Princesa Ornella: Nosaltres se n’anem a conèixer les hortes del voltant.

Tomaca Paca: Molt bé, princesa…Ah, per cert, dis-li al senyor encisam que tinga molta cura…diuen que ens van a tirar insecticides dolents…

Princesa Ornella: Oh no! Jo l’avise….Adèu!

Paca: Adèu, xiquets! (A Gerard) I que sàpigues que no hi ha res millor a l’estiu que una bona amanida fresqueta per sopar.

La tomaca Paca se n’anà rodolant pel planeta horteta…I continuem la història.

Gerard: Herbicides dolents?

Princesa Ornella: Sí, xiquets. Són substàncies per matar als bitxos que es volen menjar les collites però que també són perjudicials per a les plantes i per als humans quan les mengem.

Gemma: I no podien fer-ne uns que no foren tan perjudicials?

Princesa Ornella : Doncs això seria el més sensat! Vinga! Acompanyeu-me a avisar al senyor encisam!

Gerard: Però, Gemma, no podem aplegar molt tard a casa de la mare….

Gemma : Vinga, babau, no et preocupes, estàs amb la teua germana major…

NARRADOR: I així van seguir el seu camí fins que…

Gemma: Mira! Un carxofa!

Carxofa: No! D’això res! No sóc un carxofa!

Gerard: Ah no?

Gemma: I què eres, aleshores?

Carxofa: Sóc una rosa!

Els dos:  Una rosa?

Princesa Ornella: Sí…bé….és una carxo-rosa.

Els dos: Carxo-rosa?

Carxofa : No ! Rosa-carxo ! Més rosa que carxofa, eh!

Gemma: Però si ets tota de color verd !

Carxofa: I què?

Gemma : Doncs que les roses tenen pètals i poden ser de diferents colors.

Carxofa: I per què no podem ser verdes, a vore….

GEmma: Perquè..

Carxofa: Això és un prejudici, un estereotip…

Gerard: Un què?

Gemma: Deixa-ho estar. I a vore, on tens els pètals?

Carxofa: Doncs, ací, que no me’ls veus? (Assenyalant-se a ella mateixa)

Princesa Ornella: Sí, són d’un color verd molt bonic i són molt més resistents que els pètals de les roses i a més no tens espines.

Carxofa: Gràcies princesa Ornella.

Gerard: La veritat és que sí que ets bonica…

Gemma: Sí, ben mirat, tens l’estil de ser una rosa del jardí d’aquest palau!

NARRADOR: De sobte va aparèixer la ceballuerna.

Ceballuerna: Atenció! Atenció! Emergència! Emergència!

Princesa Ornella: Què passa? Què passa?

Gerard: Uf…una ceba…quina olor….

Gemma: SSshhhhh!!!!!! (Li fa un gest a Gerard perquè atenga a la ceballuerna)

Ceballuerna: Les cols han escoltat a uns ésser humans sospitosos de les coses més terribles. Afirmen que van a començar a destruir l’horta per construir edificis de nova edificació i el pitjor de tot…volen destruir el palau!

Princesa Ornella: El meu palau?

Gemma: Això és horrible!

Gerard: No pot ser!

(La carxo flor es posà a plorar desconsoladament)

Ceballuerna: Parlaven d’hectàres, de destrucció, de requalificació, d’expropiació….

(La carxoflor plora encara més desconsoladament)

Carxoflor: Que paraules mé s horribles…

Gerard: Jo no sé ni el que signifiquen…

Princesa Ornella: Que van a destruir l’horta per plenar-la de carreteres i de finques altes!!!

Gerard: Però com és possible? Si destrueixen l.horta on es cultiven les verdures no podrem menjar-ne mai més!

Gemma: Pero no deies que no t.agradaven?

Ceballuerna: Parlen de llocs acristalats anomenats hi-ver-na-cles....

Gerard: Hivernacles?

Princesa Ornella: Sí, són llocs tancats on es cultiven verdures i plantes on la llum entra a través dels cristals i..

Carxofa: Oh no! Tancada dins d’uns cristals! Quin lloc més horrible per a una rosa de jardí com jo…

((La carxoflor torna a llorar encara més fort))

Ceballuerna: I a més el palau!

Princesa Ornella: El palau, el lloc on he crescut…

((De sobte s’escolta una tos molt forta i apareix l’encisam…))

Encisam: (Tosint) Hola! Què és el que passa ací?Quin escàndol! Se us sent per tota l’horta! Un no pot fer la migdiada tranquil o què?

Princesa Ornella: Ho sentim senyor encisam…

Ceballuerna: És que estem en estat d’emergència hortolana! Volen destruir-nos! Aniquilar l’horta!

Encisam: Però si tu creixes baix de terra, com ho has escoltat?

Ceballuerna: M’ho han dit les meues amigues les cols, que se n’assabenten de tot!!!

Encisam: És de veres que hi ha ésser humans que tenen intencions però(Sense parar de tosir) Uf, perdó però es que m’han fumigat i…ai estos éssers humans…

Gemma: Es de veres, la tomaca Paca ens havia dit que t.avisarem però amb tant d.embolic!

Princesa Ornella: Oh! Açò és un desastre...que anem a fer?

Narrador: La princesa Ornella comença a plorar, la carxo rosa també, la ceballuerna també i con que les seues llàgrimes fan plorar a les persones, veritat xiquets, que quan es talla ceba un no por fer altra cosa que plorar? Doncs a Gemma i a Gerard començaren tambė a caure.li les llàgrimes per les galtes. Però de sobte, quan la nostra història hortolana s.havia convertit en una vall de llàgrimes, sabeu què va passar? Va començar a...ploure...a vore com es fa el so de la pluja? Mes fort!!!!

Carxofa: Que bé! Així estaré més neta!

Ceballuerna: I jo faré millor olor!

Encisam: I mireu, a mi se m.està anant tot l.herbicida!

Princesa Ornella: Que bé! Anem xiquets cap al palau!

Gemma: Adèu senyor encisam! Adèu ceballuerna! Adèu carxo....rosa vull dir...

Gerard: Adèuuuu!!!! (A la carxofa) I que sàpigues que ets tan bonica o més que qualsevol rosa!

Carxofa: Ai! Gràcies!

NARRADOR: I així els xiquets aplegaren de nou al palau.

Princesa Ornella: En fi, supose que hauré de buscar un altra casa...

Gemma: Un moment,  nosaltres et podem ajudar…

Princesa Ornella: Però com? Si sigueu només xiquets…

Gerard: Ens queixarem a l.alcaldesa del poble!

Gemma: Sí, escriure'm una carta per dir.li  que no pot deixar que enderroquen el palau!

Gerard: Ni poden destruir l.horta!

Gemma: Sí, els xiquets tenim molt a dir sobre el món en el que vivim!

Princesa Ornella: De veres?

 Gerard i Gemma: Claaar!

Princesa Ornella: Moltes gràcies, la veritat és que l’horta i el palau és un dels llocs més bonics que tenim a la nostra terra.

Gemma: Per això! I a més crearem una cançò per cantar-la tots els xiquets del poble!

Princesa Ornella: I com será?

CANÇÒ FINAL